zeven crisostomo
audiovisuals
PANORÀMIC 2020
L'Extimitat
Públic, privat o secret
Aquest any, 2020, el festival Panoràmic ha volgut parlar sobre l'Extimitat, que són les intimitats públiques d'allò que al principi diem que era privat a la imatge pública.
No Surrender
Jean-Matthiew Gosselin
Aquest projecte anomenat No Surrender es de Jean-Matthieu Gosselin va iniciar-se arran la recuperació de patir un ictus.
Es mostren tota mena de material fotogràfic com fotos familiars, de petit y de la seva vida en general, però també del seu procés d'aprenentatge, que va durant sis anys, de tornar a saber escriure, reconèixer els seus éssers estimats i tot lo que ha oblidat. Sorprèn com, arran l'ictus, va desenvolupar el seu interès per la fotografia (ell anteriorment es dedicava a l'edició literària). La fotografia ha sigut la seva eina de rehabilitació, tant física com mental.
Per mi en Gosselin ha tingut molta valentia en bàsciament exposar tota la seva vida al públic, tant lo que ell recordaba de la seva vida anterior y de tot l’esforç que ha tingut que fer per intentar recordar-ho tot.
És una mostra molt directe on exposa la teràpia que proporciona l'art, no només com a eina estètica sinó com a millora i coneixença d'un mateix.
M'ha sorprès molt i m'ha fet reflexionar respecte a la importància de l'art en el meu dia a dia i en gaudir molt més del que ens fa créixer.
Time on Qaaaludes and Red Wine
Anna Galí
“Després de la mort del meu fill el 2017, als 18 anys, a causa d’una sobredosi, i gràcies a aquesta nova herència que deixem, la digital, descobreixo en els seus dispositius i les seves xarxes socials una part d’ell que s’amagava sota la seva aparença de normalitat excepcional: una persona turmentada que va buscar en el consum de drogues una via d’escapament a la seva incomoditat al món, i que va compartir aquesta part més íntima i secreta a través de xarxes socials i internet."
Time on quaaludes and red wine és el projecte d'Anna Galí. Ella ens explica la història del seu fill Tomeu. Des de el seu punt de vista ens explica qui era ell, quina relació tenia amb si matèix, quina relació va acabar tenint amb les drogues i finalment com va començar a planejar la seva pròpia mort, fins que aquesta va succeir.
Tot ho veiem a través de fotografíes, vídeos de les xarxes socials o de la càmera. Però sobretot ajuden els textos, correos, tuits, missatges i escrits i diaris. Podem llegir així com s'expressava en Tomeu i que es el que ell pensava i va viure.
Anna ens diu que va voler fer aquest projecte per poder, per una part més personal, acabar de conèixer al seu fill; ja que diu que després del que va succeir ella va descobrir a un Tomeu molt diferent al que ella coneixia, dubte quin Tomeu era el de veritat o si ho eren tots dos. Després està el transmentre a altres la seva història, els seus pensaments.
Dintre d'aquesta obre es planteja el fet de parlar o no sobre el suïcidi, el pensament suïcida. El dol familiar, la relació entrel els amics i la família del difunt. El mostrar tota una vida a través de les xarxes, la consolació através de l'incognicitat de les xarxes. Dualitat entre el jo que mostrem als que estimem amb el que som a la nostra intimitat. També es mostra una generació en concret, aquesta generació en la que nostraltres vivem.