zeven crisostomo
audiovisuals
Cinema Soviètic
cinema rus
Què és el Cinema Soviètic?
El cinema soviètic va ser un dels més importants del cinema europeu. Incluía pel·lícules produits entre 1922 i 1991 en la Unió Soviètic on reflectia elements de la cultura pre-soviètic, la llengua i l’història, encara que totes les pel·lícules van ser regulats pel govern central de Moscou.
Context Històric
El que abans era l’Imperi rus va començar a estar sota el poder d’una organització soviètica, el 7 de novembre de 1917.
Durant les dècades de la existencia de la Unió Soviètica, la historia de la cinema en Rusia pre-soviètic no era de gran importància y estaba descuidada.
Des del principi, els líders d’aquest nou estat van pensar que la pel·lícula seria l’eina de propaganda més ideal per a la Unió Soviètica per la seva àmplia popularitat entre la ciutadania establerta de la nova terra.
Vladmir Lenin (va ser el primer dirigent de la Unió Soviètica) va veure que el cinema era el mitjà més important per educar les masses i va dir la famosa frase «el cinema és per a nosaltres, de tots els arts, el més important». Com a conseqüència, el 17 de gener de 1922, Lenin va emetre les "Directives sobre el negoci cinematogràfic" que donaven instruccions al Comissariat Popular d'Educació (agència soviètica encarregada de l'administració d'educació pública i altres qüestions relacionades amb la cultura) per sistematitzar el negoci cinematogràfic, registrant i numerant totes les pel·lícules exhibides a la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, extraient el lloguer de tots els cinemes de propietat privada i sotmetiment-les a la censura.
El cinema soviètic ha donat lloc a diverses interpretacions que s'han enfocat, o sobre el cinema com a obra d'art, el cinema com a propaganda o el cinema com a objecte d'espectacle.
En tenim dues periódes en el cinema soviètic, el període Tsarista i el període Soviètic (la més important i rellevant).
Període Tsarista
El 1896 van ser projectades les primeres pel·lícules (dels Germans Lumière) a Rússia, a Moscou i a Sant Petersburg.
Germans Lumière: Auguste Lumière i Louis Lumière son reconeguts per la invenció del cinematògraf (una màquina capaç de filmar i projectar imatges en moviment. Patentada a finals del segle xix, fou la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules de cinema).
El maig de 1896, la primera pel·lícula rodada (pels enviats dels Lumière) és un documental que tracta de la coronació de Nicolau II de Rússia al Kremlin. S'obren nombroses sales de cinema, on es poden veure petites pel·lícules.
El 1908 va apareixer el primer curtmetratge rus: “Stenka Razin” de Vladímir Romàixkov, és la primera pel·lícula narrativa russa acabada. La pel·lícula muda de 10 minuts és un relat fictici d’episodis de la vida de Stenka Razin, que va tenir molt d’èxit. Per això són produïdes moltes pel·lícules.
El 1910, Vladislav Starévitx va realitzar la primera pel·lícula d'animació (“stop motion”) russa: “Lucanus Cervus”, rodada amb insectes naturalitzats.
Pàgina web amb més informació:
D'aquest període, només el 10% de les obres han sobreviscut, ja que les «còpies nitrades» s'han fet malbé i a més, no han estat ben conservades.
Període Soviètic:
Pel decret del 27 d'agost de 1919, el nou règim nacionalitza la producció i la distribució cinematogràfiques, canviant així la història del cinema, ja que els anys que segueixen veuran emergir un cinema d'estat (extremadament ben finançat i revalorat, però igualment censurat) que és al mateix temps un dels cinemes més innovadors de la seva època.
Els bolxevics (grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus dirigit per Lenin) comparteixen una idea estesa que el cinema permet educar, oficialment fer accessible la literatura clàssica rusa o mundial però oficiosament, de ser un instrument de propaganda no igualat.
Directors
Vuit directors de cinema van transformar el mut soviètic en objecte mític:
Lev Kuleixov, Alexandre Dovjenko, Vsèvolod Pudovkin, Sergei Eisenstein, Abram Róom, Dziga Vèrtov, Gridori Kózintsev i Leonid Trauberg.
Lev Kuleixov
Abram Róom
El 1919, es crea a Moscou la primera escola de cinema del món: el VGIK, o també conegut com la Universitat Panrussa Guerásimov de Cinematografia.
En 2008 l’institut va passar a ser una universitat.
Alexandre Dovjenko
_1913.jpg)
Dziga Vèrtov
Vsèvolod Pudovkin
Gridori Kózintsev
Sergei Eisenstein
Leonid Trauberg
El nou cinema soviètic es beneficia de les nombroses experiències de les avantguardes artístiques que han marcat els últims anys del tsarisme.
Serguei Bondartxuk (va ser un director de cinema, guionista i actor soviètic) realitza amb el seu monumental “Guerra i pau” la síntesi del llenguatge cinematogràfic del segle xx. La seva influència, al nivell mundial, serà considerable.
Pàgina web per veure la pelicula:
Totes les pel·lícules soviètiques no són avantguardistes. Sota la NEP (nova política econòmica), sorgeixen nombroses comèdies com Aelita, La felicitat jueva o Dents de Serguei lutkèvitx.
(cartell de “Guerra i Pau” directat per Serguei Bondartxuk)
El gir ideològic del cinema rus (1929-1953)
1929 va haber un gir ideològic del cinema soviètic, cosa que es nota en els aspectes estètics.
Els anys 1936-1938 són anys difícils per la presència de Nikolai Iejov al capdavant de l'NKVD (organització de policia secreta de la Unió Soviètica). Es una etapa on moltes pelicules són prohibides. Llavors, basant-se en les fortes restriccions ideològiques, alguns directors, com Aleksandr Ptuixko o Guennadi Kazanski, privilegien el cinema per a nens.
D'agost a setembre de 1946, comença el que els russos diuen la "Jdànovxtxina" i es tradueix en la producció cinematogràfica. La censura és organitzada per tres tipus d'actors:
-
El Comitè Central del PCUS (especialment en la direcció del l'agitprop)
-
El ministeri del Cinema
-
Els professionals mateixos (aquests últims es reuneixen al Consell artístic del ministeri del Cinema)
El desgel del cinema soviètic (1953-1985)
El període que segueix la mort de Stalin (va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica) és considerada com "el Renaixement del cinema soviètic".
Segons la historiadora Natacha Laurent, sembla que el cinema soviètic va sortir del “realisme soviètic estèril i conformista” dels anys 1930 i de l'Època malokartiniana.
Característiques del cinema soviètic dels anys 20
-
Cinema experimental
-
Busca diferenciarse del:
-
Cinema Americana → Manté les bases burgeses del teatre del segle XIX en busca de la rendibilitat econòmica.
-
Cinema Europea → Incorpora idees revolucionàries de les Avantguardes que s’inspiren en el cine soviètic.
-
-
Cinema com a propaganda → Promou una causa o punt de vista polític i difuminaba la línea entre la ficció y la realitat
-
Fusió entre el documental i la ficció → Es recreaven escenes històriques amb gran realisme o canviaven objectes del moment.
-
Desapareció del protagonista individual i l'aparició del col·lectiu → Aquesta idea no treia que hi hagués personatges amb cert protagonisme, però la història ja no requeia en una persona, sino en un grup. Aquests col·lectius en certa forma representa a les masses, que era qui anava dirigit el cine.
-
El cine de massa creava una cadena circular de tres parts on s'establia una relació de Poble-Indústria:
-
Primer: Es fa una enquesta per el públic que per saber els seus gustos i necessitats.
-
Segon: La pel·lícula es planifica per intenta influir en el públic recolzant-se en les demandes recollides en les enquestes.
-
Tercer: L'espectador d'aquesta pel·lícula que és una font d'opinions que pot influir en la creació d'altres obres cinematogràfiques, reiniciant el cicle quan és enquestat.
-
-
1927 → La Avantguardista soviètic desapareix quan Josef Stalin consegueix el poder i impulsa el Realisme Socialista com a norma artístcia.
-
Gràcies a l'Avantguardisme i l'experimentació va revolucionar per sempre la historia del cine, en especial el muntatge soviètic → que va significar un gran avanç en el llenguatge cinematogràfic.
Exemple de muntatge siviètic del fragment de "La Mare" (1926) Vsévolod Pudovkin
El Muntatge Soviètic
-
Dos variants:
-
El muntatge com un xoc de plànols que busca impactar i motivar l'espectador.
-
El muntatge es fa servir per unificar els fragments de la realitat i es busca plasmar la realitat sense preparació → precedent de cinema documental.
-
-
Ús del efecte Kuleshov:
Si us fixeu bé, tot i que el pla de l'home sense expressió sigui sempre el mateix, a l'canviar el pla que el segueix, sembla que la seva expressió facial canvia.
Quan veiem que està aparellat amb la sopa, dona una sensació que el personatge pot tenir gana o no, però està clar que la percepció del que sent l'home amb la sopa és totalment diferent a la que sembla transmetre quan està aparellat amb la noia morta o amb la noia al sofà.
Sergei M. Eisenstein categoritzar el muntatge en cinc grans categories:
-
Muntatge Mètric: En aquest tipus de muntatge segueix un patró d'un nombre específic de fotogrames. És a dir, quan s'arriba a aquest patró s'ha de tallar el plànol si o si, sense importar el que està succeint dins de la imatge.
-
Muntatge Rítmic: Els fotogrames en el seu moviment i la durada dels plans tenen una durada d'acord amb el ritme musical.
-
Muntatge Tonal: Relacionat amb el rítmic. El tonal utilitza el significat emocional de les imatges, no només la durada dels talls. Podent augmentar la tensió o reduir-la segons l'ús que es doni a les imatges.
-
Muntatge Sobretonal: També conegut com Associatiu o Harmònic, és la unió dels muntatges mètric, rítmic i tonal en un càlcul col·lectiu de totes les atraccions generant una imatge més abstracta i complicada.
-
Muntatge Intel·lectual: És un muntatge de sons i harmonies d'aspecte intel·lectual, es tracta d'un muntatge simbòlic, com es va veure en aquesta seqüència d'Octubre (1927) d'Eisenstein:
Sergei M. Eisenstein (1898-1948)
-
Va néixer el 22 de gener de 1898 a Riga, Rússia (actualment Letònia)
-
Un dels millors directors de tots els temps
-
1930 → va rebre un contracte per la Paramount i es va mudar als Estats Units.
-
Va tornar a l'URSS on treball com a professor al VGIK i en va realitzar diverses pel·lícules quan no es va poder completar el seu projecte → Quina visqui Mèxic! (1932)
-
Va morir l'11 de febrer de 1948 amb l’edat de 50 anys.
El acorazado Potemkin (1925)
El 1925 dirigeix la que és considerada la seva millor pel·lícula, El cuirassat Potemkin (1925), relat en cinc actes sobre els mariners del cuirassat en 1905.
Juga amb l'ús dels plans, la simbologia i presenta un protagonisme col·lectiu característic de cinema soviètic.
Un dels actors era el director mateix, Sergei Eisenstein i també Grigori Aleksandrov, Vladimir Barsky, Aleksandr Antonov, Mikhail Gomorov, Beatrice Vitoldi, Konstantin Feldman i Ivan Bobrov