zeven crisostomo
audiovisuals
Definició del mitjà i trets distintius.
El cómic es un mitjà expressiu on es combina imatges i textos fixos, típicament son il·lustracions on cada vinyeta passa una acció amb la finalitat de explicar una historia. Aquestes vinyetes estan organitzades d’una certa manera per que els lectors puguin sentir el pas del temps on es desplacen les històries.
Va ser creat per el nord-americà Will Eisner, que ho defensava com a un llenguatge artístic seqüencial, ho considera com el teatre perquè la història està mostrada exageradament el que cada personatge sent, per tal que tots els espectadors puguin entendre-ho.
Es pot distinguir el cómic amb le característiques següents:
-
Organització seqüencial: composta per vinyetes que contenen imatges que estan ordenades de manera que expliquen una acció.
-
Utilització de codis pictocinètics: imatges i senyals que representa el moviment.
-
Utilització de codis audiopictòrics: els sons es representen de manera grafica.
-
Espai i temps: té la capacitat de transmetre la sensació del pas del temps, mitjançant la seqüència de vinyetes i sensació d'espai, que és el que la imatge exposa.
-
Guió i dibuix: Aquests dos elements, importants per separat requereixen de dues figures, escriptor i dibuixant
-
Textos plàstics: És important la disposició i el format dels textos, aquests elements conformen una funció expressiva que va més enllà de la literalitat.
-
Capacitat simbòlica: Els símbols en els còmics serveixen per transmetre idees més complexes. Aquest símbols amb el temps s'han acabat adquirint com a elements del llenguatge del còmic i sovint ja es llegeixen de manera natural.
-
Llenguatge col·loquial: El llenguatge verbal intenta ser molt natural, amb vacil·lacions, interrupcions, ... un llenguatge dirigit a les masses amb una intenció de comunicació quotidiana. Pot considerar-se que l’origen del còmic prové de milers d'anys enrere, quan l’ésser humà ja tenia una necessitat de dibuixar tots els successos, les llegendes i les aventures que vivien. Els exemples que podem trobar són les pintures a les parets de les coves, les pintures egípcies, les pintures eclesiàstiques i manuscrits medievals que narraven la vida de Jesús i els sants… En aquell moment eren dibuixos que representaven accions i que podien arribar a tenir una línia temporal.
Història del còmic
Pot considerar-se que l’origen del còmic prové de milers d'anys enrere, quan l’ésser humà ja tenia una necessitat de dibuixar tots els successos, les llegendes i les aventures que vivien. Els exemples que podem trobar són les pintures a les parets de les coves, les pintures egípcies, les pintures eclesiàstiques i manuscrits medievals que narraven la vida de Jesús i els sants… En aquell moment eren dibuixos que representaven accions i que podien arribar a tenir una línia temporal.
El còmic o historieta va sorgir com un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental i en relació amb l’evolució de la premsa, la qual era el mitjà de comunicació principal.
Gràcies a la invenció de l'impremta a Estats Units, apareixen noves maneres de representar les historietes:
-
Plecs de cordill: és un gènere de literatura popular d'extensa divulgació que es creu que va tenir un origen oral però que finalment va aparèixer escrit en vers i prosa. Rep aquest nom ja que s'exposaven lligats en un cordill perquè no se'ls endugués el vent.
-
Auques: és una història pictòrica pròpia de la cultura catalana que sol representar un esdeveniment històric, una biografia, una llegenda, una institució, o altres temes de manera humorística o satírica. Tradicionalment consisteix en 48 imatges encasellades en vinyetes, cada una de les quals va acompanyada per versos que fan un rodolí.
-
Pintures en sèrie: és una col·lecció anomenada costums morals moderns i és del pintor anglès William Hogarth.
Els primers còmics són obra del dibuixant Outcault, que publica des de l’any 1895 historietes del seu personatge The Yellow Kid al dominical del diari New York World.
Es considera a Thomas Rowlandson com a l'inventor del còmic (amb “Els viatges del doctor Syntax”, l'any 1809. Però també és imprescindible la invenció de Outcault.
Durant principis del segle XX Estats Units va ser el centre de producció de còmics i els temes més utilitzats eren l'humor físic del slapstick, la dificultat d'adaptació d'un grup de personatges i la crítica i sàtira política. Des d'aquell moment, el còmic es publica majoritàriament als diaris on tindria una gran importància d'expressió
Els anys 30 es comencen a ser publicats a llibres de còmics, que tenen més qualitat, es fa més llargs i complexos. Desenvolupen el personatge d'heroi que es el personatge més representat i més popular..
Actualment podem trobar el manga, els còmics, les novel·les gràfiques...Tot això va sorgir al llarg de la història gràcies a la gran diversificació de gèneres que s’ha mencionat anteriorment.
La vinyeta
En la historieta, la vinyeta és un requadre delimitat per línies que representa un instant de la història. La hi considera com la representació pictogràfica del mínim espai i / o temps significatiu, i constitueix la unitat mínima de el muntatge del còmic. Aquest espai acotat i escènic recull una acció dibuixada i en ocasions un text, per la qual cosa dins d'ella solen coexistir el llenguatge icònic i de vegades també el llenguatge verbal.
L'ordre de lectura de la vinyetes es vincula amb el sistema d'escriptura i es llegeix de dalt a baix i d'esquerra a dreta, de tal manera que a Occident es llegeixen normalment d'esquerra a dreta i de dalt a baix, mentre que en països amb la escriptura de dreta a esquerra (per exemple Japó) les vinyetes es llegeixen de dreta a esquerra (sentit en el qual també es passen les pàgines) i de dalt a baix.
Tipus de vinyeta
En el còmic hi trobem diferents tipus de vinyetes, que són els següents:
-
Vinyeta exterior: Son separades per marges.
-
Vinyeta interior: Es troben a dins d’altres vinyetes. Normalment mostren detalls.
-
Vinyeta ortogonal: Coincideixen amb els costats de la pàgina.
-
Vinyeta diagonal: No coincideixen amb els costats de la pàgina.
-
Vinyeta oberta: No té limitació i dóna la sensació de que es infinita, que surt de la pàgina.
-
Vinyeta tancada: S’utiliza per limitar la escena com en una pantalla de cinema.
-
Vinyeta decorativa: Funció únicament decorativa, no aporta contingut extra.
-
Vinyeta psicològica: Intenten crear emocions al lector.
(Cadascuna d'aquestes pot estar en un pla/angle diferent, depenent de la intenció de la vinyeta).
Els personatges
Els personatges són la part més important del còmic i per tant cal que expressin el que es necessita per a cada moment, és molt important que les expressions facials siguin exagerades i que es marquin bé els moviments del cos. Una personalitat forta i peculiar guanya molt en la història, cert que més endevant el personatge s'ha de contradir, per donar dinamisme al relat.
Text lingüístic
Tipografía
Bocadillos
Expressen diàlegs i pensaments dels personatges.
-Introduèixen informació en la cartellera.
-Evoquen els sorolls de la realitat a través d'onomatopeyes.
És el tipus de lletra que s'utilitza, té gran importància i depèn del missatge que es vulgui transmetre. Es pot utilitzar una gran varietet de vinyetes en el còmic, per exemple la lletra manuescrita.
En aquest espai es coloquen els textos dels diàlegs o dels pensaments dels personatges. Tenen dies parts: la superior o glovo i el delta que senyala al personatge.
El muntatge
Muntar vol dir bàsicament tallar i enganxar. El naixement del muntatge cinematogràfic va precedit del muntatge en el còmic. Tot i que les diferents materialitats de el suport fan que es faci de diferent manera, el cinema deu gran part del seu llenguatge inicial al còmic.
El muntatge en el còmic es realitza d'una forma sistemàtica en la ment del lector/espectador, que reconstrueix el que veu d'una manera que li dóna sentit. En els còmics nord-americans, l'escala de plànols es desenvolupa amb més promptitud que en el cinema, el qual trigarà més temps i començarà basant el seu relat en certes tècniques de teatre i de el vodevil.
