EL FUTURISME FOTOGRÀFIC 

 

El futurisme com a moviment artístic va néixer a Itàlia en el període d'entreguerres. De manera oficial va sorgir el 20 de febrer de 1909 amb la publicació del Manifest Futurista que va redactar l'italià Filippo Marinetti en el diari francès “Le Figaro”. Afirmava que era necessari encendre foc a tots els museus de belles arts. I que la idea màxima de la bellesa es troba en la roda d’un vehicle, no només perquè és bell sinó perquè també és útil.  

Es cercava el trencament de la tradició, el passat i els signes convencionals de la història de l’art. Contenia dos temes dominants, la màquina i el moviment. 

 

Tot i que el futurisme es va iniciar expandint-se en la pintura, l’escultura, la música i la literatura, els futuristes van mantenir apartada la fotografia, perquè consideraven que es tractava d'un mitjà estàtic que congelava el moviment. I que per tant anava en contra del que propugnava l’estil.  Fins que els germans Bragaglia, van  introduir les bases futuristes en la fotografia. El corrent fotogràfic va ser elevat l’any 1930 gràcies a el Manifest de la Fotografia Futurista de Marinetti i Tato. 

 

Els Bragaglia van introduir el fotodinamisme. Utilitzant flashes electrònics i llargues exposicions, és a dir la fotografia que implica l’ús de una velocitat de disparo que es pot allargar tot el que es volgui per capturar un element en el temps. D’aquesta manera aconseguien dotar les imatges de la sensació que es desitjava. A més d’emprar  tècniques molt innovadores, com el fotomuntatge o la doble exposició, que consisteix en realitzar dues fotografies al mateix fotograma. De manera que les dues imatges es juxtaposen i creen una tercera que produeix un efecte sorprenent. Altres mètodes emprats van ser la distorsió òptica i la fotografia aerea, influenciats per la Nova Visió i el moviment de la Bauhaus. 

 Més en davant, es va experimentar amb la cronofotografia, un procés de visualització del moviment a partir d’una seqüència d’imatges gravades en una sèrie d’intervals iguals. 

 

El futurisme fotogràfic consisteix en reflectir el moviment, la velocitat i la força interna de les coses, exaltant la guerra i les màquines. Formalment és un estil que es caracteritza per el desig d’expressar el dinamisme deconstruint el temps i l’espai. A més propugnava valors de canvi, provocació i violència. 
 

Els artistes més representatius del moviment eren:

 

GERMANS BAGAGLIA , ANTON I ARTURO 

 

Les seves fotografies tot i que s’apropen als postulats formals,  s'allunyen dels teòrics. Ja que la seva voluntat és que les línias de forces de les imatges expressin els estats d’ànim de l'ànima. Mitjançant la repetició dels moviments, amb tons grisos. 

En específic, Anton Giulio, es dedica a captar els moviments del cos sencer i s’especialitza en retrats que reflecten el moviment del rostre, amb la finalitat de profunditzar en les emocions humanes i les sensacions que produeix el personatge en l’espectador. 

 

 

​

​

​

​

​

​

​

​

WANDA WULZ 

​

És una de les precursores del fotomuntatge. Molt coneguda per una tècnica de fusió d’imatges de dos negatius que va emprar en la combinació de la cara d’una dona i el rostre d’un animal. En aquesta obra evoca la fusió de dos éssers vius de naturalesa molt diferent. 

Va descobrir com dominar la llum i les tècniques del fotomuntatge i va destacar per les seves ganes de transgredir els límits del la fotografia. Se la coneix per la seva experimentació amb sobreposicions, muntatges i composicions plàstiques. A més del romanticisme i elegància que evoquen les seves fotografies. 

 

   

 

FILIPPO MESOERO