zeven crisostomo
audiovisuals
Corrents Cinematogràfics
Hi han set corrents cinematogràfiques que són:
El Cinema Surrelista, el Cinema d'Autor, el Cinema Expressionista, el Cinema Nouvelle Vague, el Cinema Neorrealisme i el Dogma 95
Cinema Surrealista
El cinema surrealista és aquell a què s'apliquen els conceptes i tècniques pròpies de l'Surrealisme, moviment artístic i literari sorgit a França el 1919 al voltant de la personalitat de l'poeta André Breton.
Característiques
-
De caràcter cubista i dadaista.
-
Temes: l'erotisme, la sexualitat, el prohibit, l'antifeixisme, la religió, la moralitat, la burgesia.
-
Experimenta amb el subconscient, l'irracional, la psicoanàlisi, ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al “bon gust” burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).
-
Els objectius del surrealisme eren desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte. Acabar amb la cultura burgesa.
-
Trenca amb la narració lineal clàssica, és a dir el relat audiovisual no segueix un ordre cronològic ni racional.
-
Els personatges acostumen a ser capellans, els gossos i els rucs, els pits i les cames femenines, les sabates de taló i el clerical, el fang i la merda, la mort i el sexe reprimit, el desig i l'humor.
-
A nivell tècnic recorrien als fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències. Les transicions entre escenes ho fan superposant imatges i la fos en negre o transparent. Es divideixen en actes. La part més il·luminada és el centre de l'escena mentre que les vores del pla estan enfosquits.
Els directors més importants d'aquest corrent:
Luis Buñuel, Hans Ritcher, Salvador Dalí, Jean Cocteau, Man Ray, Caermaine Daluc.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
Cinema d'Autor
El cinema d'autor és el cinema en el qual el director té un paper preponderant, donant una visió exclusivament seva a un guió propi i realitza la seva obra sense cap mena de limitació fent que es transmeti els seus sentiments i inquietuds en la pel·lícula; realitza la seva obra al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, la qual cosa li permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en les pel·lícules.
Característiques
-
El paper dels directors està per sobre de productors i estudis, es reflectia la mirada del director sobre la realitat, hi havia llibertat creativa total per als cineastes.
-
Solen estar protagonitzades per antiherois, perdedors, marginats, delinqüents sense justificació i altres personatges de gran ambigüitat moral ...
-
Es trenca amb la costum d’un final feliç: molts films acaben malament per als seus protagonistes.
-
Incorporació de moltes innovacions de les avantguardes europees: realisme objectiu, critica social, rodatge en exteriors, amb llum natural i escenaris reals, càmera a mà seguint els personatges, ...
-
Trencar amb la moral puritana i políticament correcta del Hollywood clàssic. Això va permetre tractar temes tabú per al Hollywood clàssic: mostrar cossos nuus i relacions sexuals, models de família i de parella diferents, relacions entre homes joves i dones adultes, la homosexualitat, la drogadicció, o la prostitució.
-
Barreja de gèneres: es trenquen les barreres entre gèneres i es fan westerns musicals i humorístics, comèdies bèl·liques, barrejes de terror i ciència-ficció, …
-
Ús de les noves músiques a les bandes sonores dels films a les quals es poden escoltar cançons de músics de jazz, pop, rock, folk, soul, funk o disco de moda als 60 i 70.
Els directors més importants d'aquest corrent:
Woddy Allen, Tim Burton, Pedro Almodóvar, entre altres.
Cinema Expressionista
L'expressionisme va set un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle xx, concretament entre 1905-1933, que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia.
Bàsicament tracta de deformar les figures i l'ambient per a expressar el mon interior del artista i comunicar-ho a través d’una crítica cruel i pesimista sobre la societat.
Les característiques són:
-
Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs: pronunciats contrastos, violents, entre els espais de llum i d'ombra en la il·luminació d'escenaris i personatges, amb rodatges foscos, sempre a l'interior dels estudis amb il·luminació artificial amb l'objectiu de crear ambients inquietants o descoratjadors. Ús freqüent del primeríssim primer pla (PPP).
-
Decorats dissenyats amb agressius angles i deformacions, inspirades en les pintures expressionistes de l'època.
-
Interpretacions amb extrema expressivitat, actors que gesticulen exageradament amb el rostre, les mans i tot el cos per expressar-se emocionalment.
-
Maquillatges exagerats, amb una estètica gòtica o sinistra, i utilitzada per simular tot tipus de deformacions corporals. Vestuari obscur i disfresses sinistres.
-
Temàtiques relacionades amb la solitud, la misèria, l'explotació, el morbo, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, germànica o de l'Europa de l'Est, la fantasia, el futurisme o la ciència ficció.
Les obres i directors més importants:
Metropolis / Metropolis (Fritz Lang, 1926)
Nosferatu, eine Symphonie des Grauens / Nosferatu (F.W.Murnau, 1922)
Das Kabinet des Dr. Caligari / El gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919)
Der Golem, wie er in die Welt kam / El Gòlem (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)
.jpeg)
Cinema Nouvelle Vague
És un moviment de finals de la dècada dels 50 i principis dels 60, és a dir, que es troba en la postguerra mundial, un factor molt influent el el corrent.
És un cinema realista, amb influència del Neorealisme Italià i del llenguatge televisiu.
Característiques
Utilitzaven càmeres menys pesades i prescindien de l’ús del trípode, per donar millor dinamisme a les seves pel·lícules.
els directors deixaven en un segon pla , la coherència narrativa
els realitzadors francesos, volien portar un altre cop, l’espíritu artístic que va ser impulsat per directors com D.W.Griffith, en els començaments del setè art.
L'espontaneïtat, força sovint d'improvisació.
Il·luminació natural, sent rodades fora dels estudis i amb molt pocs diners.
Produccions de baix pressupost.
Blanc i negre.
La trama mostra el desig de llibertat com a valor central en totes les seves dimensions.
Les obres i directors més importants:
Los 400 golpes (François truffault)
Cléo de 5 a 7 (Agnès Varda)
El desprecio (Jean-Luc Godard)
La regla del juego (Jean Renoir)
Cinema Neorrealisme
Es desenvolupa a Italia, durant la segona guera mundial i governada per feiximse. Al final de la guerra mundial, hi ha pobresa econonicca i social.
En l'art no es podia parlar del feixisme. Un cop va caure el feixisme van aparéixer moviments antifeixistes on es filmaba la realitat que es vivia. El cinema neorrealista va influenciar al cinema espanyol. La música perd importància.
Característiques
-
Trenquen amb tot el que i havia anteriorment
-
Pensen que a través del cinema es poden canviar les coses
-
Estètica documental i amb molta objectivitat. No acostumen a editar
-
Molts cops improvisen
-
Pressupostos molt baixos. Volen apropar el cinema a la gent de classe baixa
-
Coexisteixen el marxisme i el catolicisme
-
Importància a les emocions i no tant als plantejaments ideològics
-
No volen els arguments del cinema postguerra
-
No hi ha finals feliços.
-
Escenaris naturals i localitzacions reals
-
So en doblatge
-
Càmera sense trópode, es roda en mà
-
Actors són aficionats, no professionals
-
No hi ha molta elavoració dels personatges.
Les obres i directors més importants:
Ladri di biciclette (Vittorio de Sica, 1948)
La Strada (Federico Fellini, 1954)
Riso amaro (Giuseppe de Santis)
Dogma 95
La paraula "dogma" significa "afirmació", i s'anomena Dogma 95 perquè és un corrent originari de l'any 1995. La seva meta és produir pel·lícules simples, sense modificacions en la post-producció, posant èmfasi en el desenvolupament dramàtic. Sorgeix a Dinamarca.
Aquell any era l'aniversari de la primera projecció dels germans Lumière, 100 anys després, van aprofitar Lars von Trier per llegir un discurs on deia que intentaria enderrocar els pilars sustentants de les produccions de Hollywood. Va llegir el que anomenaven "Manifest del Dogma 95", una sèrie de regles que s'havien de seguir.
Característiques
Rodatges a localitzacions reals, no hi ha "sets" ni decorats.
So en directe, no mesclat. Si hi ha música, sona en aquell moment.
Càmera sempre en mà.
Rodatges a color. No hi ha llum artificial. Com a molt un focus simple en la càmera.
Prohibits efectes òptics i filtres.
La pel·lícula no pot tenir un desenvolupament superficial. Res d'armes ni crims.
Prohibida l'alineació temporal i espaial (la pel·lícula aquí i ara).
No pel·lícules de gènere.
Format de 35mm (1:1.85).
El director no apareix als crèdits.
Les obres i directors més importants:
Festen (Thomas Vinterberg, 1998)
Idionterne (Lars von Trier, 1998)
