LA MODA
Què es la Moda?
La moda tradicionalment vista com la indústria encarregada d'idear, materialitzar i comercialitzar peces de vestir amb un significat cultural acceptat representa tots els corrents que impliquen patrons de comportament populars dins d'un grup social específic, que poden aconseguir una diferenciació significativa en comparació amb els costums d'altres conjunts de persones. No obstant això, la conducta i raonament de certs individus pot estar lligada a les que van ser establertes en èpoques anteriors o països que conserven una cultura amb peculiaritats úniques.
La moda ve de la paraula "mode" en francès, i segons el diccionari, és un ús o costum que està relacionat en un lloc i moment determinat. S'ha d'entendre que es concreta en un període i en un lloc concret.
Història de la moda
(“La moda és com una empremta que deixa la societat i ajuda a definir una època.
Es un baròmetre de la nostra cultura”)
La moda es l'art de la confecció de peces sobre una base fonamental i estilística, i no només en roba sinó també en accesoris com per exemple: barrets, guants, cinturons, bosses, sabates, ulleres… Com tots sabem, la roba és una necessitat bàsica per a nosaltres ja que ens protegeix del fred i els canvis de temperatura, pero a part d’això , amb el temps la roba ha anat adquirint un caràcter estilístic, que reflecteix els gustos de les persones que ho porten, ha anant convertint-se en un adorn més per a les persones.
La moda com ho coneixem reflecteix les tendències d’una època, els estats d'ànim, les actituds, els sentiments i les opinions d'una societat.
Comunica informació no verbal, sino d'una manera visual la personalitat i els gustos sobre un individu.
Començaments històrics
Des de sempre la moda comença amb l'aparició de l'home, que al principi es cobria i es protegia amb pells d’animals que caçava, que al llarg de la història de l'èsser humà va anar evolucionant i canviant amb les diferents cultures. Però ens fixarem més en la moda des del segle XIX.
Abans de l’aparició de les marques de moda a finals del segle XIX, la roba es feia de manera “domèstica” per costureras/costurers segons les especificacions dels seus clients rics, que també escullien les teles i els estampats. Mentre que la gent de classe mitjana, que era la majoria, es vestien de roba confeccionades per ells mateixos o bé comprades de les botigues. En aquell temps, i fins i tot avui en dia, la roba era un símbol que denotava el estatus social.
Gràcies a la revolució industrial i a avanços de les noves tecnologies, la oda canviaria lentament.
Quan Charles Frederick Worth (dissenyador de moda britànic) va fundar la seva primera botiga a Paris a finals del segle XIX, va crear un concepte nou en el món de la moda, on un individu era capaç de dictar la moda per mitjà d'entregues per temporada, aquí és quan la moda passava a ser assumpte dels experts. Amb el canvi de segle les coses van començar a canviar i persones com Poiret y Fortuny varen començar a rebutjar el corsé gràcies a les influències del moviment sufragista, dons així les siluetes canviaven destacament rebutjant l’ideal curvilini. Els seus dissenys els eliminar completament i estava influenciat per la cultura asiàtica ja que en aquell moment es viatjava més. Amb aquesta alliberament de la dona i l’augment de la independència femenina (les dones ja podien vestir-se per si soles sense ajuda dels servents) va donar lloc a siluetes més soltes fent que l'interès per les activitats esportives augmentés.
Charles Frederick Worth
Vestit "Ball gown" o "Bata de ball" de l'any 1872 de Charles Frederick Worth
Peggy Guggenheim portant un vestit de Paul Poiret, fotografia de Man Ray
Paul Poiret
Mariano Fortuny
Tres dones amb models "Delphos" de Mariano Fortuny
Amb la caiguda de la Primera Guerra Mundial, la moda es va enfocar a la gent jove, especialment en les dones, que estaban reubicades socialement y moltes amb el cabell curt (que fins llavors no es portava tant), amb els seus bustos aplanats y amb un aire à la garçonne, que feia que tinguessin un aspecte androgin.
La gran majoria volien distanciar-se dels anys de guerra així que la moda es va convertir més frívola i divertida centrades en les festes. Coco Chanel va ser una de les dissenyadores que va impulsar aquest canvi, empleant l'ús de jerseys de lana tradicionalment exclusiu de la roba interior de l’home: era còmode, fàcil de portar i accentuava la figura de garçonne.
Durant els anys 40, després de la Gran Depressió, les persones buscaven un refugi dels sentiments negatius de pena, y Hollywood oferia exactament allò. Per això les estrelles de pel·lícules creaven llegendes on els dissenyadors que les vestien buscaban el màxim impacte i glamour. L’impacte d'això va ser molt gran i important que els estudis de cinema contrataven a dissenyadors per vestir a les estrelles tant dins com fora de la pantalla. Al fàcil accés al cine va fer que dones d’aquella època repliquessin als seus idols preferits (Greta Garbo, Marlene Dietrich, Joan Crawford).
Les creacions de Schiaparelli, que estaven plenes de sentit de l’humor i influides per el surrealisme de Salvador Dalí i altres artistes, serían distintives de la època.
Greta Garbo
Marlene Dietrich
Joan Crawford
Vestit de Schiaparelli (1949)
El racionament de la Segona Gerra Mundial fa restringuir l’us i la disponibilitat de les teles, fent que les faldilles en aquell temps fossin més curtes amb siluetes més estilitzades.
Claire McCardell, una dissenyadora estatunidenc, va dissenyar peces soltes per ampliar la varietat dels armaris, i va utilitzar tant el denim com el teixit de punt i cotons lleugers per poder crear formes senzilles, elegants i pràctics.
Però els anys 50 la moda va canviar, a causa de que les dones suspiraven per una silueta més romantica, aquí és quan apareix les faldilles voluminoses de Dior.
Claire McCardell
Claire McCardell Bicycle Fashion, anys 40
Christian Dior
Vestit de Christian Dior dels anys 50
Els anys 60 van presenciar l'auge de la cultura juvenil, que va marcar tot una generació. Els dissenyadors es dirigien a dissenyar roba per a persones joves que es vestien dràsticament diferent als seus pares i tenien unes idees que van sorgir de la cultura pop. Intentar transmitir el estatus a través de la roba va deixa de ser important, i les influències del nou estil responien a una societat més democràtica.
Les generacions següents veurien un món de la moda molt accelerat i variat amb una gran diversitat d’estils. Els viatges, la tecnologia, els medis de comunicació i les noves tecnologies permetrien transmetre els missatges dels dissenyadors amb més facilitat i de manera internacional.
